divendres, 13 d’abril del 2012

Criança en braços i lactancia. Us de portanadons (segona part)

(podeu llegir aquí la primera part de l'article)

Per un porteig respectuós amb la fisiologia del nadó i del portador

  • Photo Murielle Favre
El nadó és col·locat en posició “granoteta”: cames obertes uns 90º, genolls més alts que els malucs, pelvis basculada endavant i esquena en forma de C.
La postura fisiològica del nounat és amb l’esquena arrodonida (en cifosis). Serà al llarg dels primers anys de vida que la columna s’anirà enfortint fins a arribar a la forma en S de l’adult. Un bon portanadons haurà de sostenir la columna respectant el ritme de desenvolupament de la musculatura, Al llarg dels primers mesos i sobretot quan el nadó dorm es important que el cap quedi ben sostingut.

Els malucs del nounat adopten una posició d’abertura i flexió. És per aquest motiu que mantenir aquesta posició protectora dels malucs (cames en “granoteta”) durant els primers mesos de vida afavorirà un bon desenvolupament dels malucs.

Evitarem posar al nadó mirant endavant. Si es col·loca al nadó en aquesta posició no es possible aconseguir una bona posició dels malucs ni de l’esquena. A més, si el nadó està mirant vers l’exterior, rep un excés d’estímuls dels que no pot desconnectar en el moment que li puguin molestar i perd la referència del cos i de la mirada del portador. Als nadons curiosos els podem col·locar als malucs o a l’esquena.

Per major comoditat del portador, el pes del nadó hauria d’estar enganxat al cos del portador i suficientment alt. ("a portee de bisou").

Des del punt de vista emocional

Photo Murielle Favre
Les mares i pares es senten a gust portant als seus nadons , veuen als seus fills contents i relaxats i això els dóna confiança. S’estableix una relació estreta i molt especial amb el nadó.

Per la seva banda, els nadons participen de les rutines diàries dels pares, de la seva vida quotidiana, de les converses que estableixen i estan més estimulats.

Un nadó que està lluny dels seus pares necessita plorar per cridar la seva atenció. Un nadó en contacte amb l’adult no té aquesta necessitat ja que les seves necessitats es detecten abans de que el nadó arribi a plorar. I si el nadó plora, es sentirà acompanyat per l’adult.

Els nadons es beneficiaran, tant física com emocionalment, de major contacte i d’una cura més estreta per part dels sus pares. Això será de gran ajuda en el cas de nadons prematurs i/o amb necessitats o circumstàncies especials.

Diferents portanadons respectuosos amb la fisiología del nadó i del portador

Les diferents cultures al llarg de la història han utilitzat una gran diversitat de portanadons: Des de sofisticades cistelles a senzills trossos de tela o escorces d’arbre, de múltiples colors o de colors naturals, de diferents formes i teixits.

En el nostre entorn els més utilitzats són:

Bandolera: Rectangle de tela amb dues anelles en un dels extrems. El pes recau sobre una espatlla, i es reparteix per l’esquena.
El nadó va en posició vertical i es pot col·locar en posició horitzontal per donar el pit. Pot anar davant, als malucs o darrera.
És un portanadons fàcil de posar-se, s’ajusta a les diferents edats del nadó i a la diferència de talla dels portadors.


Pouch: Tela a mode de bossa, semblant a la bandolera però sense anelles. Es pes recau sobre l’espatlla i esquena.
És molt lleuger. Fàcil i ràpid de col·locar. Per altra banda, va per talles, no és evolutiu i té poques possibilitats d’ajustar-lo.

D’origen asiàtic (Mei Tai, podegui, onbuhimo,...): Quadrat de tela del que surten 2 o 4 tirants. El pes normalment es reparteix en malucs, espatlles i esquena.
Permet que el nadó vagi davant, al maluc i espatlles.
Es pot utilitzar a partir de que el nadó s’aguanta sol.
També hi ha motxilles que respecten la fisiologia del nadó i del portador inspirades en aquest tipus de portanadons.

Mei Tai Chinado
 Fular: Rectangle de tela d’uns 4,5 metres de llarg (encara que existeixen fulars de diferents mides segons la constitució dels pares i els nusos que es volen fer).
És molt versàtil. Hi ha més de 30 nusos i variants possibles que et permeten portar al teu nadó o nen petit de la manera més adequada pels dos.
El nadó pot anar en posició vertical o horitzontal (cuna). Es pot col·locar al nadó davant, al maluc o a l’esquena.
Es pot ajustar al creixement del nadó.
Requereix un aprenentatge dels nusos i a alguns pares els costa manejar-se amb tanta tela. Es pot usar des del primer dia.
Photo Murielle Favre

Lactància i ús de portanadons

"El portar, com la lactància, asseguren des dels inicis de la humanitat la supervivencia humana”

Photo Murielle Favre
El contacte físic continuat de la mare amb el nadó, augmenta la producció de prolactina de la mare. De la mateixa manera, l’olor i la proximitat de la mare estimulen la gana del nadó. Això és d’especial interès en casos de relactació o de nadons que reclamen poc.

La llet humana està feta per ser digerida en intervals de curta durada, degut a la seva composició més baixa en proteïnes i grasses que la d’altres espècies. L’ús de portanadons facilita la lactància irrestricta dels nadons, ja que el nadó té el pit a la seva disposició, permet alletar en qualsevol lloc de forma discreta i en diferents posicions, confortables per la mare i el nadó.

També la posició vertical i el massatge del moviment afavoreixen la digestió i l’eliminació de gasos i millora el reflux gastroesofagic en nens amb tendència a fer regurgitacions freqüents.

Existeix una relació directa entre les mares que decideixen portar als seus nadons més temps i les que realitzen lactància materna prolongada.

                                                            Anna Pascual i Picañol
                                                            (Psicopedagoga)
                                                            Josep Escolà i Escribà
                                                            (Pediatre)

diumenge, 8 d’abril del 2012

Criança en braços i lactància. Us de portanadons (primera part)

CRIANÇA EN BRAÇOS I LACTÀNCIA. ÚS DE PORTANADONS
(Ponencia presentada en el VI Congreso FEDALMA, 
Celebrat a Palma de Mallorca el Juny de 2009)

L’any 1970 el biòleg Bernhard Hassenstein va establir tres categories de mamífers: nidífugs, nidícoles i portadors. Els primats, i entre ells els essers humans, som mamífers portadors: les nostres cries necessiten contacte físic constant durant els primers anys de vida (que en els orígens el nadó aconseguia agafant-se al pelatge de la mare) i mamar sovint (la llet materna sacia per períodes curts de temps degut a la seva composició).

Als anys 70 es van realitzar estudis antropològics en alguns poblats de “caçadors recol·lectors tropicals” i s’ha pogut conèixer el que probablement ha estat el patró de criança practicat pels nostres ancestres durant milions d’anys. Aquest es caracteritza per dur als nadons constantment als braços, dormir amb les seves mares, reaccionar precoçment al plor del nadó i oferir lactància materna irestricta fins més enllà dels 2-3 anys.

En els darrers 100 anys s’ha substituït per un altre patró modern en el què es produeix la separació precoç de mare i fill: s’adorm als nadons separats de les seves mares, s’ignora el seu plor i se’ls alimenta cada 4 hores amb llet adaptada d’una altra espècie amb introducció precoç d’alimentació complementària.

Encara no sabem les conseqüències que pot tenir sobre l’inici de la relació mare-fill i sobre els nadons aquest canvi en la criança dels nostres fills. El què si podem afirmar és que portar als nostres nadons no és una moda sinó una manera de respondre a les necessitats del nadó i també del portador.


Els éssers humans naixem inmadurs

Photo Maurice Sadowski pour Peau à Peau
L’estudi de la fisiologia humana ens mostra que naixem immadurs en termes d’autonomia i de desenvolupament psicomotor si ens comparem amb altres mamífers. Això es deu a que els nostres malucs són més estrets, pel fet de ser bípedes, i el nostre cervell té un volum molt superior a la resta d’espècies. És per aquest motiu que naixem als 9 mesos d’embaràs, quan el desenvolupament psicomotor no estaria completat fins als 21 mesos (12 mesos postnatal) i que el nostre volum cerebral al néixer és un 25% del què serà a la vida adulta. De totes maneres, si el nadó troba el seu “hàbitat natural” no s’alterarà el seu desenvolupament psicomotor i emocional. Aquest “habitat natural” inclou alts nivells de contacte físic (pell amb pell, calor, protecció) i lactància materna a demanda.

El porteig permet un embaràs “fora de l’úter”. El nadó, en el seu portanadons, reviu les sensacions que li produïen plaer de les que fruïa en el ventre matern: balanceig, calor, sentir i escoltar el batec del cor de la mare... Amb això el nadó es sent segur, tranquil i capaç de llançar-se al descobriment del món. 


(Cliqueu aquí si voleu llegir la segona part)