Per un porteig respectuós amb la fisiologia del nadó i
del portador
Fular: Rectangle de tela d’uns 4,5
metres de llarg (encara que existeixen fulars de diferents mides segons la
constitució dels pares i els nusos que es volen fer).
El nadó és col·locat en posició “granoteta”: cames obertes uns 90º, genolls
més alts que els malucs, pelvis basculada endavant i esquena en forma de C.
La postura fisiològica del nounat és amb l’esquena arrodonida (en cifosis).
Serà al llarg dels primers anys de vida que la columna s’anirà enfortint fins a
arribar a la forma en S de l’adult. Un bon portanadons haurà de sostenir la
columna respectant el ritme de desenvolupament de la musculatura, Al llarg dels
primers mesos i sobretot quan el nadó dorm es important que el cap quedi ben
sostingut.
Els malucs del nounat adopten una posició d’abertura i flexió. És per
aquest motiu que mantenir aquesta posició protectora dels malucs (cames en
“granoteta”) durant els primers mesos de vida afavorirà un bon desenvolupament
dels malucs.
Evitarem posar al nadó mirant endavant. Si es col·loca al nadó en aquesta
posició no es possible aconseguir una bona posició dels malucs ni de l’esquena.
A més, si el nadó està mirant vers l’exterior, rep un excés d’estímuls dels que
no pot desconnectar en el moment que li puguin molestar i perd la referència
del cos i de la mirada del portador. Als nadons curiosos els podem col·locar
als malucs o a l’esquena.
Per major comoditat del portador, el pes del nadó hauria d’estar enganxat
al cos del portador i suficientment alt. ("a portee de bisou").
Des del punt de vista emocional
Photo Murielle Favre |
Les mares i pares es senten a gust portant als seus nadons , veuen als seus
fills contents i relaxats i això els dóna confiança. S’estableix una relació
estreta i molt especial amb el nadó.
Per la seva banda, els nadons participen de les rutines diàries dels pares,
de la seva vida quotidiana, de les converses que estableixen i estan més
estimulats.
Un nadó que està lluny dels seus pares necessita plorar per cridar la seva
atenció. Un nadó en contacte amb l’adult no té aquesta necessitat ja que les
seves necessitats es detecten abans de que el nadó arribi a plorar. I si el
nadó plora, es sentirà acompanyat per l’adult.
Els nadons es beneficiaran, tant física com emocionalment, de major
contacte i d’una cura més estreta per part dels sus pares. Això será de gran
ajuda en el cas de nadons prematurs i/o amb necessitats o circumstàncies
especials.
Diferents portanadons respectuosos amb la fisiología del nadó i del
portador
Les diferents cultures al llarg de la història han utilitzat una gran
diversitat de portanadons: Des de sofisticades cistelles a senzills trossos de
tela o escorces d’arbre, de múltiples colors o de colors naturals, de diferents
formes i teixits.
En el nostre entorn els més utilitzats són:
Bandolera: Rectangle de tela amb dues
anelles en un dels extrems. El pes recau sobre una espatlla, i es reparteix per
l’esquena.
El nadó va en posició vertical i es pot col·locar
en posició horitzontal per donar el pit. Pot anar davant, als malucs o darrera.
És un portanadons fàcil de posar-se, s’ajusta a
les diferents edats del nadó i a la diferència de talla dels portadors.
Pouch: Tela a mode de bossa,
semblant a la bandolera però sense anelles. Es pes recau sobre l’espatlla i esquena.
És molt lleuger. Fàcil i ràpid de col·locar. Per
altra banda, va per talles, no és evolutiu i té poques possibilitats d’ajustar-lo.
D’origen asiàtic (Mei Tai, podegui, onbuhimo,...): Quadrat de
tela del que surten 2 o 4 tirants. El pes normalment es reparteix en malucs,
espatlles i esquena.
Permet que el nadó vagi davant, al maluc i
espatlles.
Es pot utilitzar a partir de que el nadó s’aguanta
sol.
També hi ha motxilles que respecten la
fisiologia del nadó i del portador inspirades en aquest tipus de portanadons.
Mei Tai Chinado |
És molt versàtil. Hi ha més de 30 nusos i
variants possibles que et permeten portar al teu nadó o nen petit de la manera
més adequada pels dos.
El nadó pot anar en posició vertical o
horitzontal (cuna). Es pot col·locar al nadó davant, al maluc o a l’esquena.
Es pot ajustar al creixement del nadó.
Requereix un aprenentatge dels nusos i a alguns
pares els costa manejar-se amb tanta tela. Es pot usar des del primer dia.
"El portar, com la lactància, asseguren des dels inicis
de la humanitat la supervivencia humana”
Photo Murielle Favre |
El contacte físic continuat de la mare amb el nadó, augmenta la producció
de prolactina de la mare. De la mateixa manera, l’olor i la proximitat de la
mare estimulen la gana del nadó. Això és d’especial interès en casos de
relactació o de nadons que reclamen poc.
La llet humana està feta per ser digerida en intervals de curta durada, degut
a la seva composició més baixa en proteïnes i grasses que la d’altres espècies.
L’ús de portanadons facilita la lactància irrestricta dels nadons, ja que el
nadó té el pit a la seva disposició, permet alletar en qualsevol lloc de forma
discreta i en diferents posicions, confortables per la mare i el nadó.
També la posició vertical i el massatge del moviment afavoreixen la
digestió i l’eliminació de gasos i millora el reflux gastroesofagic en nens amb
tendència a fer regurgitacions freqüents.
Existeix una relació directa entre les mares que decideixen portar als seus
nadons més temps i les que realitzen lactància materna prolongada.
Anna Pascual i Picañol
(Psicopedagoga)
Josep Escolà i Escribà
(Pediatre)