diumenge, 8 d’abril de 2012

Criança en braços i lactància. Us de portanadons (primera part)

CRIANÇA EN BRAÇOS I LACTÀNCIA. ÚS DE PORTANADONS
(Ponencia presentada en el VI Congreso FEDALMA, 
Celebrat a Palma de Mallorca el Juny de 2009)

L’any 1970 el biòleg Bernhard Hassenstein va establir tres categories de mamífers: nidífugs, nidícoles i portadors. Els primats, i entre ells els essers humans, som mamífers portadors: les nostres cries necessiten contacte físic constant durant els primers anys de vida (que en els orígens el nadó aconseguia agafant-se al pelatge de la mare) i mamar sovint (la llet materna sacia per períodes curts de temps degut a la seva composició).

Als anys 70 es van realitzar estudis antropològics en alguns poblats de “caçadors recol·lectors tropicals” i s’ha pogut conèixer el que probablement ha estat el patró de criança practicat pels nostres ancestres durant milions d’anys. Aquest es caracteritza per dur als nadons constantment als braços, dormir amb les seves mares, reaccionar precoçment al plor del nadó i oferir lactància materna irestricta fins més enllà dels 2-3 anys.

En els darrers 100 anys s’ha substituït per un altre patró modern en el què es produeix la separació precoç de mare i fill: s’adorm als nadons separats de les seves mares, s’ignora el seu plor i se’ls alimenta cada 4 hores amb llet adaptada d’una altra espècie amb introducció precoç d’alimentació complementària.

Encara no sabem les conseqüències que pot tenir sobre l’inici de la relació mare-fill i sobre els nadons aquest canvi en la criança dels nostres fills. El què si podem afirmar és que portar als nostres nadons no és una moda sinó una manera de respondre a les necessitats del nadó i també del portador.


Els éssers humans naixem inmadurs

Photo Maurice Sadowski pour Peau à Peau
L’estudi de la fisiologia humana ens mostra que naixem immadurs en termes d’autonomia i de desenvolupament psicomotor si ens comparem amb altres mamífers. Això es deu a que els nostres malucs són més estrets, pel fet de ser bípedes, i el nostre cervell té un volum molt superior a la resta d’espècies. És per aquest motiu que naixem als 9 mesos d’embaràs, quan el desenvolupament psicomotor no estaria completat fins als 21 mesos (12 mesos postnatal) i que el nostre volum cerebral al néixer és un 25% del què serà a la vida adulta. De totes maneres, si el nadó troba el seu “hàbitat natural” no s’alterarà el seu desenvolupament psicomotor i emocional. Aquest “habitat natural” inclou alts nivells de contacte físic (pell amb pell, calor, protecció) i lactància materna a demanda.

El porteig permet un embaràs “fora de l’úter”. El nadó, en el seu portanadons, reviu les sensacions que li produïen plaer de les que fruïa en el ventre matern: balanceig, calor, sentir i escoltar el batec del cor de la mare... Amb això el nadó es sent segur, tranquil i capaç de llançar-se al descobriment del món. 


(Cliqueu aquí si voleu llegir la segona part)

1 comentari:

  1. http://www.farodevigo.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030200_8_301892__SociedadyCultura-Para-dormir-puedes-hacerle-sufrir

    ResponElimina