divendres, 16 de novembre del 2012

El còlic del lactant no té cura, el frenet lingual sí

Sovint els pares em comenten que ja els han dit que el seu fill té còlics. El famós còlic del lactant que constitueix una entitat clínica buida de significat ja que ningú en sap explicar la etiologia exacta, ni tampoc un tractament eficaç per combatre'l. De fet ens quedem igual abans que després de tenir el diagnòstic o etiqueta. I el bebè segueix amb els seus plors inexplicats de duració variable i difícilment consolables.

Si canviem la perspectiva i enlloc de mirar-ho des del punt de vista d'uns pares desesperats perquè no saben el que té el seu fill ens posem al lloc del bebè, podem intentar imaginar quines coses poden provocar desconfort o estrés en un bebè que fa pocs dies o setmanes que ha nascut. Hem de pensar que ha passat de tenir totes les seves necessitats cobertes dins del ventre matern: aliment, escalfor, confort, refugi, calma... a experimentar la duresa del món exterior: sorolls, llums, fred, gana, picor de nas, ganes de defecar... i de vegades totes alhora.

Hem de tenir en compte, que els mecanismes d’autoregulació dels bebès són limitats i fàcilment entren en una situació de plor intens o estrés. Els seus estats emocionals són molt immadurs i molt primitius en els primers mesos de vida. A més tenen una gran labilitat, pot passar de la rialla al plor en pocs segons. En termes de psicologia podríem dir que els bebès pateixen un trastorn bipolar fisiològic i una gran labilitat emocional que convé que coneixem per afrontar l’angoixa que ens pot suposar veure'l canviar d'estat amb tanta facilitat.

Però si alguna cosa hem de tenir clara és que si un bebè plora tota l'estona, no és normal, i no ho hem de minimitzar ni deixar-ho passar. El plor del lactant genera un excés de cortisol que és perjudicial pel desenvolupament psicomotor del nadó. Primerament, hem de buscar la causa que motiva el plor entre les que he comentat anteriorment. Si no en trobem cap haurem de seguir buscant, etiquetar-lo de còlic del lactant no ens solucionarà el problema ja que, com sabem, no té solució.
Per a la majoria de causes que suposin un desconfort al bebè, n'hi haurà prou amb agafar-lo en braços, gronxar-lo, passejar-lo, cantar-li, fer-li un massatge... i en definitiva qualsevol estímul agradable que el distregui o li alleugi l'element de desconfort. Una de les causes de desconfort com hem comentat pot ser la gana i per aquesta la forma de calmar-la solament pot ser una: alimentar-lo.

Per la seva rellevància volia parlar d'una de les dificultats en l'alimentació més importants i destacada darrerament: el frenet lingual curt o anquiloglòssia.
Molt nadons tenen un grau variable d'anquiloglòssia que els dificulta en l'alimentació al pit i inclòs al biberó. De vegades aquest tret anatòmic no és molt evident visualment i és més una limitació funcional de la llengua per succionar correctament. Pot produir des de dificultat per agafar el pit o biberó, fins a dolor i clivelles en el pit de la mare. De vegades els símptomes són més subtils i solament existeix una dificultat en la transferència de llet que s'expressa de manera que les preses es fan molt llargues, el bebè reclama molt sovint ser alimentat o inclòs s'adorm sense acabar de buidar el pit de forma sistemàtica. Això és pot expressar en un escàs guany de pes o el famós còlic del lactant.



Tot té una raó de ser. Per això us aconsello que si el vostre bebè té un plor inexplicat de forma habitual busqueu la causa guiant-vos per l'instint i la intuïció i si no ho trobeu consulteu a qui us pugui ajudar. Això sí, intenteu evitar les etiquetes sense sentit o diagnòstics inútils.

1 comentari:

  1. Molt bon article! Molts cops, el pares ens sentim impotents davant el desconsol del nostre nadó i més encara quan en desconeixem els motius!

    ResponElimina